Què proposa Aliança?

3. Llengua Catalana

Segons les enquestes d’usos lingüístics que realitza la Generalitat de Catalunya, detectem que el català va pel pedregar. L’any 2008, solament un 35,6% dels ciutadans utilitzava el català habitualment, enfront d’un 45,9% que emprava el castellà. Cinc anys més tard, el 2013, la diferència percentual va agreujar-se, situant-se el català al 36,3% i el castellà al 50,7%. L’any 2018 es van produir uns resultats molt similars. Si continuem mirant les estadístiques i ens fixem en els usos de la llengua per franges d’edat, veurem que l’any 2018 els usos lingüístics dels joves d’entre 15 i 29 anys es repartien en un 35,2% de català i un 48,1% de castellà. On estàvem millor era en la franja de major edat, la dels 65 anys cap amunt. Allà els catalanoparlants eren el 44,4% i els castellanoparlants al 46,3%. 

Els nostres parlants envelleixen i, per agreujar-ho tot, entre 2018 i 2024 va entrar més de mig milió d’immigrants alhora que van morir més catalans que no pas en van néixer. Unes xifres inassumibles per qualsevol país del món. La baixa natalitat i la immigració ens juguen a la contra. Amb l’actual ritme de fluxos migratoris, en poques dècades arribarem a ser el 5% de catalanoparlants dins el total de la població.

Aliança Catalana farà servir tots els recursos disponibles dins les competències autonòmiques per a promoure el català i fer-lo indispensable per a viure al país. Creiem que ha arribat el moment d’actualitzar la Llei de Política Lingüística de la Generalitat (que data de finals dels anys 80) per tal d’adaptar-la a les noves realitats del segle XXI. S’han d’oferir avantatges fiscals a les empreses i particulars que acreditin l’ús del català i exigir un examen de català per aconseguir un permís de treball. D’aquesta manera, els treballadors podran veure la llengua catalana com un element més de protecció laboral davant l’allau migratori. Considerem extremadament greus i inacceptables les contínues denúncies per discriminació lingüística i altres menes de catalanofòbia, farem que Catalunya torni a ser el país dels catalans i perseguirem aquestes discriminacions tal com dicta la llei.

Establirem acords amb l’autoritat lingüística per tal d’acabar de dotar d’una normativa completa i sòlida la llengua catalana. En aquest sentit, proposarem la recuperació dels accents diacrítics. Els quals són una eina indispensable per afavorir el correcte aprenentatge i pronunciació de la llengua per a infants i nouvinguts. Coordinarem esforços amb la resta de Països Catalans per tal de poder dotar de més recursos la normalització de la nostra llengua. Farem tots els possibles perquè el català recuperi la dignitat de llengua nacional que li pertoca.

Previous
Previous

Immigració, integració i asil

Next
Next

Nacionalisme Industrial