4. Nacionalisme Industrial

En el terreny industrial hem perdut molta força durant les darreres dècades. Aquest és un fet especialment greu perquè la nació catalana gaudia d’una llarga tradició en aquest sector: havíem estat un motor industrial d’Europa. Si mirem les xifres del 2023, el pes de la indústria en el valor afegit brut de l'economia catalana és d'un 18,6%. Unes dades per sota de la mitjana de la Unió Europea —on aquest valor se situa en el 20,5% del PIB. Aquests percentatges ens han de preocupar perquè, fins no fa pas gaire, l'any 2021, encara superàvem la mitjana europea. 

La desindustrialització que pateix Catalunya ens ha de preocupar forçosament perquè, encara ara, el sector industrial ofereix contractes amb menys temporalitat que la resta de l’economia i, a més a més, els salaris són, de mitjana, més elevats que en els altres sectors laborals. Un empleat de fàbrica, per exemple, podrà tenir un contracte indefinit amb molta més probabilitat que un empleat del sector turístic i, a sobre, el salari brut anual serà un 14,32% més alt de mitjana. Això permetrà al treballador de la fàbrica arrelar-se millor al territori, formar una família, esdevenir part de la comunitat i, en cas de ser immigrant, tenir-ho més fàcil per a integrar-se a la catalanitat.

Per aquest motiu, Aliança Catalana es marca l’objectiu que el pes de la indústria catalana sigui d’un 25% del PIB l’any 2030. En aquest sentit, creiem que la transició energètica ha d’anar acompanyada de les empreses per assolir l’èxit industrial del país. Hem d’aconseguir plantejar una transició energètica racional i alineada amb el sector industrial, lluny de la politització i les decisions preses de cara a la galeria que prioritzen el màrqueting verd per davant del sentit comú. Els costs de l’energia han de ser assequibles per tal de protegir la nostra producció i els nostres llocs de feina i, endemés, l’administració catalana ha de deixar de ser una enemiga que multa, castiga i esprem fiscalment les empreses per esdevenir la millor aliada i sòcia de les nostres indústries. En l’àmbit europeu, volem que la Generalitat i els partits catalans facin valdre la seva veu per apostar per mesures proteccionistes que protegeixin les indústries catalanes i europees del dúmping laboral, fiscal, regulador i ecològic que suposen diverses economies del tercer món. 

Cal apostar per un règim d’imposts competitius que acabi amb l’excés de voracitat fiscal i un sistema educatiu enfocat al mercat laboral que potenciï la formació professional dual i que estigui gestionat per les mateixes empreses. Volem rebaixes fiscals i reduccions del cost de la seguretat social per les indústries que formin elles mateixes els treballadors. Aliança Catalana promourà la creació d’un llibre d’estil a TV3 que faci valdre els valors de l’emprenedoria i la importància de la indústria. A més a més, creiem que les polítiques d’urbanisme han de tenir un paper clau en la reindustrialització de Catalunya. Cal crear habitatges dignes a prop dels polígons industrials perquè les empreses hi puguin instal·lar els seus llocs de producció facilitant als treballadors el desplaçament a la feina. 

Aliança Catalana augmentarà la força de què disposa l’Institut Català de Finances per tal de convertir-lo en un pilar del nostre nacionalisme industrial. Així doncs, volem que l’ICF presti diners a aquelles empreses catalanes que en comprin d’altres amb l’objectiu de traslladar la producció al Principat. Paral·lelament, promourem la creació d’un fons sobirà d’inversió on la Generalitat tingui la capacitat de comprar les empreses viables que cregui convenient i així traslladar o mantenir la producció a Catalunya. Aquest fons ha de servir, també, com un mecanisme d’estalvi per les famílies catalanes i com una eina per afavorir la reindustrialització catalana.