2. Immigració, integració i asil

Els recursos de Catalunya són limitats. Som un país amb uns percentatges d’atur que superen, de llarg, la mitjana europea. Els hospitals, les escoles, l’estat del benestar o els recursos naturals no poden suportar l’allau migratòria que pateix Catalunya. Tan sols durant l’any 2022 van arribar a Catalunya 151.000 immigrants. És forassenyat pensar que podem assumir aquesta quantitat de gent sense que baixi l’índex de parlants de català; decaiguin els resultats acadèmics dels nostres instituts; es depreciïn els salaris; se saturin les cues d’espera dels hospitals; augmentin els atesos als bancs d’aliments; i es perdi el valor de molts immobles que veuen com al seu costat apareixen pisos pastera que espanten els compradors. 

A Catalunya no hi cap tothom. No entenem la política migratòria com a manera d’ajudar el tercer món. Creiem que si hom vol ajudar els països pobres, la solució implica realitzar ajudes en origen. Així doncs, entenem que si ens cal immigració, aquesta ha de ser tan sols la que ens beneficiï econòmicament i no dilueixi la cultura catalana. Som conscients que una política migratòria restrictiva beneficia tant als catalans com als immigrants que resideixen al Principat i no volen, tampoc, haver de competir salarialment amb milers d’estrangers més. 

Volem per Catalunya una moratòria en immigració. Ens cal tancar les fronteres als immigrants econòmics fins que Catalunya torni a tenir capacitat d’integrar els estrangers a la llengua catalana. Promourem una política migratòria restrictiva fins que el nivell d’atur baixi i els salaris augmentin a nivells europeus. 

Promourem la integració dels immigrants legals a la llengua i cultura catalanes perquè, tant ells com els fills puguin esdevenir catalans i contribuir al desenvolupament i creixement de Catalunya.

Volem una política d’asil amb controls estrictes per Catalunya i Europa. No tolerarem que, gràcies a les credencials de sol·licitants d’asil, vinguin persones que suposin una amenaça per a la nostra seguretat nacional. A més a més, seguint les dinàmiques marcades per la Gran Bretanya i la Unió Europea, creiem que s’ha de cercar la cooperació internacional d’estats i organitzacions no governamentals per generar zones segures a l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Llocs que puguin acollir i protegir bona part dels sol·licitants d’asil als mateixos continents en conflicte. Aquestes zones segures han d’esdevenir ciutats pròsperes que puguin allotjar, també, immigrants econòmics. A través de la implicació de diverses entitats (estats, universitats i ONG) dins d’aquestes àrees protegides s’hi haurà d’impartir formació específica per crear els tècnics que el mercat laboral dels estats interessats pugui necessitar en el futur. 

Aliança Catalana aplicarà la Llei d’Estrangeria, deportant els immigrants delinqüents i repatriant els immigrants il·legals. Posarem fi a la criminalitat i el malbaratament de recursos públics amb el fenomen dels MENA. Els menors no acompanyats han de retornar als seus països, amb els seus pares i les seves famílies. A més a més, considerem intolerable que la meitat de reclusos a Catalunya siguin d’origen estranger —tot i representar menys del 20,0% de la població general. Els catalans no hem de mantenir la delinqüència d’altres països.