11. Presons

Ja fa anys que la situació dels treballadors de les nostres presons ha empitjorat considerablement. L’actuació del govern s’ha centrat sempre a fiscalitzar i posar en dubte la bona feina del personal penitenciari i ha abandonat la defensa de la seva seguretat i dels seus drets laborals. Quan sorgeix qualsevol problema la Generalitat assumeix sempre el relat d’organismes interessats com IRIDIA o l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans abans que les explicacions dels professionals del sector. La deixadesa no ha parat de créixer fins que, lamentablement, una treballadora va ser assassinada a mans d’un reclús el dia 13 de març a la presó de Mas d’Enric. Una tragèdia que ens ha de fer replantejar com s’han fet les coses fins ara. 

Cal replantejar la situació dels treballadors de les nostres presons. No es tracta de passar de l’actual situació de bonisme a una de punitivisme, tanmaneix, continuar ignorant els problemes no farà altra cosa que agreujar-los. Per aquest motiu, volem que els treballadors de presons siguin reconeguts com a agents de l’autoritat, tal com fan els països del nostre entorn europeu. Endemés, creiem que és indispensable que siguin reconeguts com a cos penitenciari i així tenir una taula de negociació pròpia, tal com passa amb el cos de policia. Les necessitats, horaris i situacions dels treballadors de presó tenen unes característiques pròpies que cal tractar per separat d’altres professions. 

Considerem que cal aturar el pla de l’Estratègia Nacional d’Obertabilitat Penitenciària impulsat per la consellera Gemma Ubasart, pel fet que no obeeix a principis tècnics sinó polítics. No podem atorgar el tercer grau a un 10% més de reclusos que no estan preparats encara per aquest canvi. El fet que un reclús no reincideixi en assolir la llibertat no és perquè hagi passat pel tercer grau en lloc del segon, sinó per la feina feta al centre penitenciari a càrrec dels treballadors de presons. 

Un altre punt feble que cal abordar és el referent a la llei orgànica penitenciària, que data del 1979 i requereix actualitzar-se pel segle XXI. Per altra banda, les nostres presons necessiten un personal altament preparat. Per aquest motiu, defensarem cobrir els llocs de feina dels centres penitenciaris a través d’oposicions i no pas d’interinatge. 

És entre els reclusos classificats en primer grau on es troben els interns multiagressors a treballadors penitenciaris i protagonistes dels incidents més greus. Cal procurar una separació interior dels diferents perfils d'interns en primer grau. No podem posar en risc la integritat física dels altres encarcerats i cal evitar el contagi de conductes disruptives. Per aquest motiu, i per tal d’afavorir la feina dels nostres professionals, promourem la creació d’un nou centre penitenciari de grans dimensions que faciliti la separació dels reclusos agressius. 

Defensarem la jubilació anticipada pels nostres professionals penitenciaris a 59 anys. No podem permetre que amb més de 60 anys, alguns dels nostres treballadors s’hagin d’enfrontar a situacions de risc per la seva integritat física o de vida.

Aliança Catalana crearà una Escola dels Treballadors Penitenciaris per formar degudament els professionals de les presons catalanes. Creiem que tal com passa a països veïns com França, és necessari ampliar l’escalafó professional dels treballadors penitenciaris. Han d’existir més de tres nivells de carrera administrativa. Volem que els treballadors de la presó puguin assumir determinats trasllats d'interns i mantenir la vigilància perimetral dels voltants de les presons catalanes.

Cal abandonar amb determinació real l'actual marginació institucional que pateixen les dones preses respecte de la població penitenciària masculina, sobretot a la provincia de Barcelona. Es necessari corregir el maltractament històric de les dones preses, sense hipocresies, amb la inauguració de la presó de dones a la zona franca de Barcelona.